El desarrelament és per a l’ésser humà una frustració que, d’una o altra manera, atròfia la claredat del seu esperit
Pablo Neruda
Pèrdua d’éssers estimats. Èxode. Absoluta corrupció de la vida humana. Ser arrencat d’arrel de la teva vida. Trasplantat a un altre ambient. Abandonat en altres terres a la teva sort.
No et queda res, només el cos que et sosté amb prou feines. No és tan sols que t’hagin arrencat la vida. És també el viatge llastimós que et portarà a un escenari nou i desconegut. Síndrome d’Ulisses. El teu viatge serà solitari, no com el de l’heroi, encara que estiguis envoltat d’altres éssers fantasmals com tu.
Ítaca, el teu regne, aquest lloc on tots els altres viuen, on tots els altres parlen la teva mateixa llengua. El teu Ítaca s’ha convertit, de forma tràgica i inesperada, en aquest lloc on és impossible tornar.
Si no pots tornar, ¿serà factible tornar a arrelar en un altre port? Et planteges si unes arrels tan danyades podrien arribar a reviure i tornar a caminar.
