La por és la meva substància i, probablement, el millor de mi.
Kafka
No es tracta d’enterrar els morts anònims, ni molt menys de negar la realitat, sinó de trobar les nostres fòbies, una manera d’afrontar la vida. Ser lliures, fins i tot dins de l’horror.
Francisco Serratos
Els bestiaris, en els seus orígens, eren manuscrits il·luminats que recopilaven imatges detallades d’animals, tant reals com imaginaris, juntament amb descripcions al·legòriques. Un dels bestiaris més coneguts és el “Physiologus”, un text grec del segle II que va servir com a model per a moltes obres posteriors.
Van proliferar a Europa durant l’Edat Mitjana i reflectien la visió del món de l’època, fusionant elements religiosos, mitològics i científics. La interpretació simbòlica dels animals en els bestiaris estava arrelada en la cosmovisió medieval, on la natura i el diví estaven estretament entrelaçats. Cada criatura tenia una lliçó moral, i els lectors havien d’aprendre valors com la humilitat, la virtut o la saviesa en estudiar aquestes representacions. La ficció i la realitat es fusionen, creant un univers màgic que anava més enllà de la mera observació naturalista.
Durant el Renaixement, la perspectiva va canviar cap a una visió més científica del món. Sorgeixen bestiaris que intentaven classificar i descriure animals de manera més precisa, separant-se de les interpretacions ale·gòriques.
Però els bestiaris medievals s’alcen com a testimonis silenciosos de les profunditats de l’ànima humana. Aquests antics manuscrits, adornats amb imatges de criatures fantàstiques i mitològiques, no només documenten la riquesa del món natural, sinó que també revelen les inquietuds i les pors més íntimes de la humanitat.
Juntament amb les criatures que habiten els bestiaris, les pors personals esgueguen a les ombres de la ment humana, adoptant formes grotesques i terrorífiques. Des del temor a l’inconnex, fins a l’angoixa per la pròpia mortalitat, aquests monstres interns són reflexos distorsionats de les nostres ansietats més profundes.
No obstant això, igual que els herois que desafien les bèsties dels bestiaris, nosaltres també tenim el poder d’enfrontar-nos a les nostres pors personals amb valentia i determinació. En mirar als ulls de les nostres pròpies criatures internes, descobrim que no són invencibles; són creacions de la nostra pròpia imaginació, alimentades per la por i la incertesa.
Així com els bestiaris medievals van servir com a guies per comprendre i enfrontar els perills del món natural, també podem recórrer a ells en la nostra recerca de comprensió i acceptació de les nostres pròpies pors personals. En reconèixer la veritat darrere les imatges fantàstiques i els relats mitològics, ens embarquem en un viatge d’autodescobriment i creixement personal, armats amb el coneixement que, al final del dia, som més forts que les bèsties que esgueguen a les ombres de la nostra ment.
En la intersecció entre la imaginació i la realitat, entre els bestiaris medievals i les pors personals, trobem un terreny fèrtil per a l’exploració i el creixement. Que aquest viatge ens porti més enllà dels murs de les nostres pròpies pors, cap a una comprensió més profunda de nosaltres mateixos i del món que habitem.
