Hay una extraña esterilidad en un cuerpo que no se roza con otros
Antonio Muñoz Molina
Un nombre primer és un nombre natural que únicament té dos divisors: ell mateix i l’u. El seu estudi és part important de la Teoria de Números.
La primera prova indiscutible del seu coneixement es remunta a al voltant de l’any 300 a. C. i es troba en els Elements d’Euclides (Toms VII a IX), on el matemàtic demostra que formen un conjunt infinit.
La distribució dels nombres primers en la seqüència de la totalitat dels naturals és un misteri, però si està comprovat que la distància entre dos cosins consecutius pot arribar a ser tan gran com es vulgui.
En 1859 el matemàtic Bernhard Riemann va enunciar la hipòtesi que porta el seu nom i per la qual es podria predir la distribució exacta dels infinits nombres primers. Una hipòtesi que gairebé dos-cents anys després continua sent una conjectura. La seva demostració posaria en escac el comerç electrònic i el xifratge de missatges en la xarxa, en estar subjectes aquests al desconeixement de la situació dels grans nombres primers.
Aquests números els podem trobar sempre compresos entre altres dues quantitats naturals, però la gran distància que els separa fa d’ells una col·lecció de números aïllats en un espai silenciós i rítmic fet de xifres.
Són números solitaris, sospitosos de voler ser com els altres, normals i corrents. Sobre ells plana una trista sensació: el destí dels nombres primers és quedar-se sols.
Però entre tots ells hi ha alguns més especials, són els anomenats cosins bessons. Elements el destí dels quals és pitjor que el de tota la resta: romandre molt pròxims a un altre semblant, ser gairebé successius, no obstant això entre ells s’alça un nombre parell que els impedirà anar units realment.
