Rescue me from the demons in my mind
Rescue me from the lovers in my life

Thirty Seconds to Mars

La Teoria dels quatre humors té el seu origen en Hipòcrates que, més tard, seria desenvolupada per Galè. En les seves tesis sostenia que la salut d’un individu es basa en l’equilibri entre els quatre humors presents en el cos humà: la sang, la flegma, la bilis groga i la bilis negra. Quan un pacient patia un desequilibri de líquids, la seva personalitat i la seva salut es veien afectades.

Segons Hipòcrates i tota la tradició següent, la malenconia era causada per un excés de bilis negra. D’aquí prové el nom, del grec antic (μέλας “negre” i χολή “bilis”). Una persona la constitució tenia una preponderància a la bilis negra tenia una predisposició malenconiosa. En l’elaborada i complexa teoria humanística, aquesta es va associar amb la terra a través dels quatre elements, amb la tardor, amb la melsa com a òrgan d’origen i també com a qualitats relacionades a ser freds i secs.

La malenconia per al cristianisme, està associada a la mandra o a la introspecció, només pot ser causa de pecat; per al Renaixement és la malaltia del geni o de l’artista; els romàntics la associaran a la solitud d’un món que s’ha quedat sense Déu; el cientifisme de les Llums o de finals del XIX la qualifica de neurastènia, depressió o esquizofrènia.

Freud incidia en la idea: «L’afecte corresponent a la malenconia és el del dol, o sigui, l’enyorança d’alguna cosa perdut». Però, ¿i la curació? Aprendre a caminar per superar el dolor per aquesta pèrdua renunciant a l’objecte perdut.

No obstant això, el camí és lent i dur. Un recorregut semblant a una muntanya russa d’emocions, que des del pou més profund serpenteja per les clavegueres més negres. El camí és el difícil mes, a poc a poc, arriba una mica de llum.